Introducció: Del corredor energètic a la zona de conflicte

Des de l'esclat del conflicte militar directe entre l'aliança nord-americana-israeliana i l'Iran a finals de febrer de 2026, l'Orient Mitjà ha estat immers en el caos. L'estret d'Ormuz, el món'el punt d'estrangulament més important del petroli, s'ha convertit en una línia de front. El panorama de l'exportació de tubs d'acer—crític per a l'energia i la construcció—s'ha remodelat fonamentalment.

1. Mercat iranià: el col·lapse de l'oferta local vs. la demanda de reconstrucció

L'Iran, que abans era una potència siderúrgica a l'Orient Mitjà, ara s'enfronta a una greu pèrdua de capacitat.

Danys en temps de guerra: Instal·lacions clau com Mobarakeh Steel a Isfahan van patir danys importants a causa dels atacs aeris, cosa que va interrompre la producció de canonades sense soldadura i plans. Els atacs a xarxes elèctriques i gasolineres han paralitzat la producció de DRI, obligant a reduir les taxes d'operació a un 60%, aproximadament.

Necessitats de reconstrucció: La fase de reconstrucció de la postguerra ha creat una demanda insaciable de productes llargs d'acer (barres d'acer, bigues en I). La demanda interna va augmentar un 40% anual, superant amb escreix la capacitat local danyada.

L'alternativa xinesa: Les sancions i la guerra han fet que la producció iraniana de tubs sense soldadura d'alta qualitat sigui insostenible. En conseqüència, la Xina s'ha convertit en el principal proveïdor d'aquest producte. Mentre que les exportacions directes a l'Iran van caure un 83,9% interanual entre març i abril a causa de problemes logístics, les exportacions a Kuwait van augmentar un 130%, amb una part important destinada a projectes iranians.

2. Visió general regional: l'efecte "bloqueig" d'Ormuz

La interrupció del trànsit marítim a través de l'estret d'Ormuz és la variable clau que afecta les exportacions.

Caiguda en picat de les exportacions directes: Segons dades duaneres, les exportacions xineses de tubs sense soldadura als set estats del Golf Pèrsic (excloent Oman) van caure un 72,2% interanual entre març i abril del 2026, una pèrdua de 231.400 tones.

Canvi dels centres comercials: Els Emirats Àrabs Units, anteriorment el principal centre de reexportació (Jebel Ali), van veure com les importacions de tubs sense soldadura xinesos es desplomaven un 91,48% al març. Des de llavors, el comerç s'ha desplaçat cap a Oman (port de Salalah) i els ports saudites del Mar Roig per evitar els camps de mines.

Costos creixents: Les primes d'assegurança de riscos de guerra s'han disparat i els vaixells estan desviant la ruta via el Cap de Bona Esperança. Malgrat que els preus FOB han pujat a 636 dòlars/tona a causa de l'escassetat de subministraments, els compradors de l'Orient Mitjà continuen actius per assegurar-se materials per a projectes energètics urgents.

3. La nova geografia de l'exportació: guanyadors i perdedors

L'auge dels exportadors "intermediaris":

Kuwait ha emergit com la nova porta d'entrada. A principis del 2026, es va convertir en la destinació més gran de les canonades sense soldadura xineses a l'Orient Mitjà, representant el 24,15% de la quota de mercat.

Turquia i Egipte actuen com a ponts terrestres crítics per a les mercaderies destinades a Europa i el Llevant, evitant el punt d'estranglement marítim.

Infraestructura energètica com a impulsor: Els Emirats Àrabs Units estan construint agressivament el gasoducte estratègic 2 (Abu Dhabi-Fujairah) per evitar Ormuz, que es preveu que estigui operatiu el 2027. Aquest és un impulsor important per a l'adquisició de canonades de gran diàmetre (LSAW).

4. Escenaris futurs

A partir de maig-juny de 2026, la regió es troba en un estat fràgil d'"alto el foc però no de pau". Aquí teniu tres escenaris per a les exportacions de tubs d'acer:

Escenari A: Status Quo (El més probable)

Estat: Escaramusses esporàdiques, Estret parcialment tancat.

Impacte: Els costos de transport es mantenen elevats. Les comandes es traslladaran a Oman, Kuwait i l'Aràbia Saudita. Els exportadors xinesos es beneficiaran de la reestructuració de la cadena de subministrament.

Escenari B: Desescalada i reobertura (Optimista)

Condició: S'arriba a un acord (possiblement juliol de 2026), l'estret es reobre.

Impacte: Un efecte "fuet" massiu. La demanda de reconstrucció iraniana més els megaprojectes saudites/emirats aràbics provocaran un fort repunt de les exportacions xineses de canonades.

Escenari C: Escalada total (pessimista)

Estat: Guerra regional total, Ormuz totalment tancada.

Impacte: Es podria perdre el 80% de la quota de mercat del transport marítim directe. Les exportacions mensuals al Golf podrien caure en 400.000 tones, cosa que podria fer que la dependència es desplacés completament cap al ferrocarril (CAGR) o les rutes terrestres.

Conclusió

Per als exportadors xinesos de tubs d'acer, l'Orient Mitjà continua sent una regió d'alt risc i alta recompensa. El repte immediat és la logística; l'oportunitat a mitjà termini és la reconstrucció. Tot i que la ruta pot canviar, la demanda de milions de tones de tubs d'acer per reconstruir l'Iran i mantenir la seguretat energètica del Golf continua sent una realitat sòlida.